El Moianès, nova comarca?
Deu municipis de tres comarques administratives diferents (Bages, Osona i Vallès Oriental) formen la comarca natural del Moianès, en un altiplà situat entre 600 i 900 metres sobre el nivell del mar, lluny de les tres capitals administratives de Manresa, Vic i Granollers.
Segons el padró municipal de 2002, tretze mil habitants vivien aleshores als deu municipis del Moianès: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l'Estany, Granera, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló i Sant Quirze Safaja, en uns 300 Km2.
Itineraris
La Ronda del Moianès (GR 177) és el sender per a recórrer i conèixer el Moianès.
Uneix tots els nuclis bàsics dels municipis i recorre els camins més singulars, que permeten una visió àmplia, general i variada del territori.
GR 177: De Collsuspina a l'Estany, passant per Sant Cugat de Gavadons –església romànica del segle X–, Creu Vermella (GR 3) i pel cim més alt del Moianès-el Puig Rodó, de 1.056 m-. A l'Estany (GR 3) hi ha el claustre i l'església, el museu, la mina que desguassa el vell estany des de fa segles i el Puig Caritat, de 1000 m.
Dificultat: moderada.
Al peu del Puig Caritat surt el camí que porta a Sant Joan d'Oló. Des d'aquest camí es connecta, per la dreta, primer amb el GR 176-2, a Cornet i Navàs, i després amb el nucli de Santa Maria d'Oló, per pista. Finalment arriba a Sant Joan d'Oló.
Dificultat: poca.
Poc abans de Sant Joan d'Oló, el camí es desvia cap a Moià. Passa pels Rojans (GR 177-1, a Calders), per la masia gòtica de Vilarassau i la seva ermita de Sant Vicenç de Vilarassau, el torrent Malrubí i el Molí del Perer.
Llavors puja al Pla de Maria i, per Coromines, baixa cap a Moià. La capital del Moianès es el nucli principal d'aquest territori i proposa als excursionistes visites com les del museu, el parc municipal, els vells carrers i el comerç.
Dificultat: pas de rieres i fort desnivell.
Sortint de Moià per la N-141, pel camí de Montbrú, es voreja el camp de golf, deixant-lo a l'esquerra, i es planeja fins a la bassa de Serramitja, on el camí baixa ràpidament sobre la vall de Marfà i la riera Golarda. Vorejant el curs d'aquesta riera s'arriba a la Coma, on el camí s'enfila fins a Calders.
Dificultat: moderada.
Les vistes des de Calders són molt interessants: el Cadí, els rasos de Peguera, el Bages, el Montcau i, a quatre passes, el turó del castell de Calders, envoltat pel meandre del vell riu. De Calders es passa per la Guàrdia fins al mirador de Calders, al peu de la carretera N-141. Llavors es baixa per un sender fins al molí del Castell. Seguint el riu Calders, es creua i es segueix de nou fins a Bellvei. Aquí es pren un camí cap a la carena fins a arribar a Sant Pere Màrtir, sobre Monistrol, nucli al qual es baixa per un tram comú amb el GR 3, que puja cap a Moià i l'Estany.
Dificultat: pas de riu i fort desnivell.
Monistrol presenta notable encant; és un nucli rural creuat pel riu Calders que es forma aquí a partir de la unió de diferents rieres.
A Granera s'hi arriba per un sender que des de Monistrol s'enfila a la carena i planeja des del Coll fins al peu del nucli que envolta al castell de Granera. Allí hi ha la connexió amb el PR-C 145 a Sant Llorenç Savall i al GR 173, senders de Vallès Natural. El castell i les vistes són impressionants. Dificultat: moderada.
De Granera es baixa, creuant bells boscos fins a la Sala de Sant Llogari, on es segueix la riera cap amunt fins al trencall de Vilanova i al camí de Ca la Rosa, Creu de Sant Fruitós i Castellterçol. El Museu Prat de la Riba és un dels punts de major interès del municipi (GR 177-2).
Dificultat: moderada.
Des de Castellterçol, cap al peu del castejl de Castellterçol, Sant Julià d'Uixols (Sant Feliu de Codines i GR 5) i Sant Quirze Safaja. Per la carretera es baixa al nucli, a l'embassament, es creua la riera per enfilar-se. Pel bosc s'arriba a Castellcir.
Desnivells importants.
Des de Castellcir, una pista ,amplíssima per la carena va fins a Santa Coloma Sasserra i d'allà a Collsuspina. Es un camí planer.
A tots els nuclis- excepte a Granera i Castellcir- s'hi troben restaurants a tocar de la Ronda.
GR 177-1 Sota els Rojans, per un petit collet, una pista a la dreta inicia aquesta variant que va al Clapers, creua el torrent de Malrubí i finalment s'enfila fins a Calders, on connecta novament amb el GR 177.
GR 177-2 Connexió del GR 177 amb el nucli de Sant Joan d'Oló.
GR 177-3 El GR 177 creua Castellterçol i, pel carrer de Moià, segueix cap al Vapor i la masia d'Esplugues, un paratge encisador, i puja a Castellcir.
GR 3 Creua el GR 177 i hi coincideix en certs trams. Coincideixen des de Sant Pere Màrtir a Monistrol, des de Creu Vermella fins a l'Estany. Els punts de contacte són Monistrol, Moià i l'Estany. El GR 3 transcorre entre Lleida, la Seu d'Urgell, Vidrà, l'Estany, Manresa, Cardona i Tàrrega. Només el tram entre Tàrrega i l'Estany és acabat.
Itineraris per BTT a Castellterçol:
En el municipi de Castellterçol, s'hi troben un conjunt de sis rutes ben senyalitzades que es poden fer en bicicleta o a peu.
PR-C 43 Tona- Sant Cugat de Gavadons
Aquest itinerari de petit recorregut travessa pel municipi de Collsuspina a Sant Cugat de Gavadons.
PR-C 145-2 Des de Granera, connecta amb Sant Llorenç Savall pel PR-C 145. Allí hi trobarem el GR 173 (senders del Vallès Natural).
Puig Rodó
El cim més alt del Moianès, de 1057 metres d'alçada sobre le nivell del mar, es troba situat a la part nord del terme municipal de Moià, a frec del de l'estany. És un cim que es veu de lluny i té una forma arrodonida que el caracteritza, la qual cosa fa que popularment se'l conegui amb el nom de Puig Rodó encara que en els mapes hi llegim «Rodors». Per anar-hi hi ha diferents rutes. L'una és per la carretera de la Montjoia que hom agafa a la carretera d'anar a Vic i que després d'uns 7 km. de carretera forestal hom troba un indicador a l'esquerra que mena a l'Estany i que cal agafar. Pocs metres més enllà, un altre indicador us diu que teniu Puig Rodors a la vostra dreta. Convé llavors deixar el vehicle i agafar un camí de muntanya que duu al cim. Puig Rodó és un punt geodèsic tal com diu l'inscripció que hi trobareu. Des d'aquest cim s'obre a l'excursionista una amplia visió cap tots els indrets. Es domina abastament tot el Moianès, el Montseny, el Pirineu i fins i tot la Plana de Vic, a Llevant. Si es vol es pot agafar la segona via alternativa per la carretera de l'Estany. Un cop allí a la sortida del poble prendre la direcció del rètol que assenyala Collsuspina. Qui hi vagi per Moià haurà de trobar en el seu recorregut el trencant de Ferrerons i Can Nasplé, la Caseta Alta i el trencant a la dreta de la Montjoia, que haurà de deixar. La resta ja està explicada.
Del TRUC: RACONS, de Joan Capdevila